foto oficial del sopar a al japonesa

Algu va arribar una mica tard, però al final tots vam gaudir de l'arròs, els fideus, el postre extrany de color verd ( a veure qui es el guapo que sap com es deia allò), i com es lògic, de la companyia.
Quedi per a la blog-posteritat:

crònica del menjar a la japonesa 2.0

Yakisoba

comprar una bossa de yakisoba, q ja ve dividit en paquetets de fideus i paquetets de polvos magics

començar tb coent coses, per exemple porro, pastanaga, pebrot verd, carn (tb fineta) i molta molta col. anar coent sense por, mes q res pq la col es vagi reduint, q al començament sembla q no hi hagi d'entrar a la paella... quan el tema comença a estar controlat firar-hi els fideus, q si es disposa de microones es recomana posar-los-hi un moment, ja que ajuda a separar-los els uns dels altres ... un cop ja esta el tema una mica barrejat afegir-hi una mica d'aigua... posteriorment anar-hi posant els polvos gradualment barrejant q tot quedi d'un color fosquet, q es com ha de ser. I voila, ja tenim yakisoba de la bona.

crec q la yakisoba es una cosina germana del hiroshimayaki, una especie de truita emapandes q fan a hiroshima (b a tot japo, pero amb aquest nom) i que combinen molt be amb una salsa mescla de mayonesa i karashi, que pica una mica (b el karashi suelto pica mes enlla del que es imaginable, tipu wasabi, pero menys nasal)-- un dia d'aquests ho probare

en fi, si algu realment ho vol preparar q ho busqui per internet, i/o m'ho pregunti a mi, q ho preguntare a la machiko i respondre el q entengui :)

crònica del menjar a la japonesa 1.0

arros al curri (segons bnt i machiko)

ingredients:
arros (si es japo i el pots fer en bullidor millor, si no, el blanc de tota la vida, si queda una mica enganxifos millor, mes japo)
una taula de curri comprimit japones (o el q sigui q venen per fer arros al curri) hi ha la creença q si en barreges de differents marques queda mes bo. Oju als indicadors de picantor -- un 5 es algo heavy metal -- l'1 es mes color q gust
pastanaga, ceba, patata, ah, i carniiita!

preparacio
començant per la ceba i seguit de prop per la pastanaga i la patata es van coent els ingredients en una paella o olla --- jo tinc tendencia a fer-ho en paella, pero la machiko en olla. Si ho fas en olla dpres pots afegir mes aigua i tenir mes curri per tirar sobre l'arros --- jo mira, ho faig com puc

en fi, que quan ja estan mes o menys cuits (menjables) hi tires la carn, q millor si es fineta i tal, que es cogui una mica i zas, ja estas apunt per afegir el curri, l'ingredient magic. Es millor tallar una mica la pastilla del paquet ja q sino et pots passar una bona estona intentant q es dissolgui --- i dic dissolgui pq cal afegir aigua, ja veieu q m'explico com un llibre. Com un llibre de mecanica de fluids per ser mes exacte, pero bueno, es el q hi ha. Penseu que per entendre com es feia vaig haver de demanar a alguna anima caritativa del pis de la residencia q em traduis les instruccions del darrera, escrites en la llengua q desbancara l'angles en comunicacio internaicional, per la seva senzillesa.

un cop ja heu afegit l'aigua i el curri i tot, i ja te aspecte de curri per fer arros al curri ja esta apunt per servir. Per una banda l'arros, i per l'altra el curri. Ara ja ho sabeu. Com a topping de luxe hi ha qui s'hi posa una especie d'ou passat per aigua o basicament un ou afegit en l'ultim tram de coccio de manera q el rovell quedi encara ben sucos. No cal dir q esta de muerte

Paellador ciudad de vacaciones: la crònica

Diumenge 4 de juny...

Avui ha quedat inaugurada la societat gastronòmica sense nom ni ànim de lucre, mitjançant una magnifica paella de diumenge, amb un vermut previ, i amb un gelats+cafè posterior.

Els soferts cuiners han estat el M&M’s Mauri “el niño de los fogones”, i Marçal “la cuarta estrella michelin”, que han unit esforços per aconseguir una saborós arròs i gaudir-lo al incomparable marc del pati de ca l’Agustín i la Maria .

Ingredients per a n-persones, on n --per fer-ho com ells-- pot ser qualsevol número:

arròs

gambes i escamarlans

sèpia

cloïsses i musclos

ceba, pebrot verd i vermell

un mica de tall (s’hi ha posat pollastre, però pe hi hagués anat tb b conill)

oli, sal, pastilla de brou de peix i sobret “magic” per paelles amb safrà i altres colorants i potenciadors de sabor artificials.

Una cassola de més de 33 cm de diàmetre interior i llimona per decorar.

Algoritme del procediment

While Marçal sofregit

Mauri es toca els collons

Fwhile.

Resum del procediment.

-1r raig d’oli a la cassola i a marcar els ingredients per donar gust i reservar-los per després.

-Comencem amb els caps de les gambes* (veure secció “el truc de la iaia”), després la sèpia, després les gambes i els escamarlans (res volta i volta), i els talls de pollastre (millor ja en trossets petits).

-En una olla, mentre, anem preparant brou suficient (millor que sobri i així el congelem per més endavant) amb la pastilla de brou, alguna cloïssa, els caps de les gambes i les potes dels escamarlans.

-Quan ja esta tot marcat (la sèpia i el tall una mica fets), fem el sofregit de ceba i pebrot amb mooolta calma.

-Tirem l’arròs al sofregit, el sobret i el suquet del truc de la iaia (*), ho barregem tot un parell de minutets que agafi tot el gust.

-Tirem el brou ** (veure secció “la polèmica”)

-Afegim la sèpia i el tall

-Una mica més tard hi afegim les cloïsses i els musclos(**)

-A ultima hora hi tirem les gambes i els escamarlans.(**)

El truc de la iaia

Per donar-hi una mica més de gust, va molt b agafar els caps de les gambes i passar-los per la cassola uns minutets. Després, retirar-los i aixafar-los una mica amb el morter pq deixin anar tot el suc. Els caps els tirem a l’olla del caldo i aquest suc (al que li podem afegir, pe una mica de l’aigua que deixa anar la sèpia quan la marquem) el tirem a la cassola després, quan hi tirem l’arròs

Iaia dixit.

El truc del nét

Guardar el brou que sobri en ampolles petites o gots de plàstic al congelador, per solucionar-te algun plat més endavant.

Nét dixit.

La polèmica

Un sector de la cuina volia que el brou es tirés poc a poc, a cullerots, a l’estil “rissoto”, mentre que un altre volia que es cobrís tot l’arròs de cop i es deixes fins que s’evaporés (afegint-n’hi en cas de ser necessari). S’ha optat per una solució intermèdia.

El moment exacte d’afegir les closques a la cassola tb ha estat motiu de disputa. S’està d’acord que s’han de tirar al final de la cocció, però el concepte “final”, admet moltes interpretacions.

El resultat final

Com a colofó final, la cassola ha estat presentada als comensals amb una exquisida decoració on hi lluïa especialment una llimona tallada artísticament.

Per unanimitat –tot i la negativa actitud de la Milena mostrada durant el dinar, fruit sens dubte de l’estrès pre-examens, i allunyat del seu caràcter afable habitual -- la primera valoració és prou positiva. Com tot a la vida, és millorable, però la paella era molt gustosa. Quan n’Agustín reveli les fotografies, en tindrem imatges.

Que ens aprofiti!!!

Escrit d'intencions

El present document pretén establir les bases del col·lectiu culinari gastronòmic que pren el nom de Cuinàrium.

Aquest neix amb els següents objectius:

· Mantenir i seguir creant vincles socials i amicals entre els membres del col·lectiu mitjançant el mon de la cuina.
· Potenciar les aptituds i coneixements dels seus membres en la gastronomia i totes les altres ciències que l’envolten.
· Apropar-se al mon culinari amb una actitud activa: La prova, imaginació i treball en els fogons han de dur a l’èxit del col·lectiu.
· Documentar tot el procés vital del col·lectiu mitjançant recopilació dels esdeveniments organitzats; fent especial èmfasis en totes les receptes preparades i coneixements compartits. Es planteja el format blog com un adient, sense descartar-ne d’altres.
· Crear una base o xarxa de coneixements respecte restaurants, cellers, botigues i altres establiments afins.

Per tal de vetllar pels objectius descrits s’organitzaran tot d’esdeveniments i trobades relacionades. Les principals, sense descartar-ne altres, seran:

· Trobades puntuals gastronòmiques. Preparades per membres del col·lectiu –figura de cuiner amfitrió-, a on la resta tastaran les seves creacions.
· Cicles tancats. Definir un grup concret de membres interessants que amb la seva inscripció al cicle es comprometen a assistir a totes les sessions i a ser cuiner amfitrió en una d’elles. En cada sessió pot haver més d’un cuiner amfitrió. Poden ser cicles oberts (temàtica culinària oberta) o concrets (tractar cuina d’alguna regió, aliment concret,...).
· Monogràfics d’aprenentatge. Plantejats com a sessions formatives concretes sobre temàtica relacionada al mon de la cuina. Poden ser cursos de enologia, classe d’algun cuiner, visita o intercanvi amb alguna societat gastronòmica...
· Sortides culturals – gastronòmiques. Plantejades com sortides a restaurants o zones determinades a on ampliar coneixements. Exemples com ruta de l’oli, dinar a un restaurant, visita a una cava,...
· Altres esdeveniments. Tots aquells que no es podrien classificar en els altres apartats però que també compleixen els objectius del col·lectiu.

El col·lectiu neix sense seu fixa, fent servir inicialment cases particulars dels membres i altres locals que puguin servir per realitzar les activitats plantejades.

El col·lectiu neix sense fons econòmics, ni planteja cap quota als seus membres. Es consideren nuls els recursos econòmics de manteniment i les activitats concretes es costejaran individualment (activitat a activitat) mitjançant aportacions dels participants de cada esdeveniment.

Podrà ser membre del col·lectiu tot aquell que ho desitgi, accepti i col·labori en complir els objectius marcats. El fet de ser membre no obliga a participar en cap nombre concret d’activitats, tot i que la no participació reiterada contradiu part dels objectius del col·lectiu.

Per tal d’esdevenir membre, l’interessat s’haurà de dirigir a qualsevol membre actual amb la forma “Ei, jo també vull formar-hi part”. Amb el que serà automàticament acceptat. Tot i això, és necessària confirmació en la propera activitat a on haurà de repetir la frase en qüestió, a la que serà contestat, després de les deliberacions necessàries: “Sí, nena, sí”.

Es proposa crear i mantenir viu algun ritual i emblema concret del col·lectiu degut a que ‘sempre fa grup’. A tall d’exemple es planteja el gran cullerot de remenar comú que acompanyarà en totes les activitats possibles. La varietat de tradicions serà riquesa pel col·lectiu.